Vaig sortir al jardí i em vaig dirigir cap a la piscina. Em vaig capbussar. Per instants, el líquid s’anava fen més dens, costós de travessar. Vaig escoltar aquell ¡crack! i em vaig despertar. Estava assegut sobre la barana del pont, amb les mans entrellaçades darrera de la nuca i començava a clarejar. No sabia quant de temps portava submergit en aquesta letargia i ni tan sols si havia tancat la porta de l’estudi.
A què fan olor els somnis?

Juan Uslé

‘A la fotografia, es canalitza l’obsessió del qui observa, a través d’una mirada àvida d’olors i de llums, enfilant l’abstracció amb el real, enriquint el paisatge des d’una perspectiva intimista. Aquests centelleigs del quotidià existeixen a través de la llum i la foscor, per a transmetre la sensació i l’essència d’un viatge incomplet, d’una cerca incansable. ‘

De Llerana y Grammarland, Galeria Joan Prats, 2001