Vaig sortir al jardí i em vaig dirigir cap a la piscina. Em vaig capbussar. Per instants, el líquid s’anava fen més dens, costós de travessar. Vaig escoltar aquell ¡crack! i em vaig despertar. Estava assegut sobre la barana del pont, amb les mans entrellaçades darrera de la nuca i començava a clarejar. No sabia quant de temps portava submergit en aquesta letargia i ni tan sols si havia tancat la porta de l’estudi.
A què fan olor els somnis?

Juan Uslé