Si Deleuze y Gattari ens parlessin de que “les sectes, les capelles, les avantguardes i les reraguardes són encara arbres, en tant que en la seva elevació com en les seves caigudes ridícules aixafen tot el que succeeix d’importància”, l’aroma de romaní ens parla del nomadisme, d’aquell que no imita res, que només (compon) és camp de romaní.

Lorenzo Valverde