L’objecte deixa de ser-se per ser un altre, parteix del fons que es disgrega convertint-se en una figura estranya en un aliatge de parts que es disgreguen.

Objecte que vol donar sentit al seu entorn explicant-ho amb la seva olor: una estranya barreja de la cara interna de la pell d’una taronja i l’aroma que desprenen certs productes químics utilitzats per la neteja, amalgamats amb goma d’enganxar. L’olor de les parts no ens explica l’olor del conjunt, no recordo quina olor feia l’objecte, puc imaginar quina olor feia l’estudi, els trossos amb el pas del temps han perdut el seu aroma, en la caixa on les guardo, certa olor de pintura i sabó es va apoderar de la paraula “separar” par deixar-la muda.

María José Gómez Redondo