Aquestes mans que saben el que busquen
per un rampell de la intuïció:
allò que fou, no és i és solitud
amb una ombra d’austeritat. Silenci
d’on recobren la música i el ball
amb les formes que el fang passat pel foc
li concedeix. La memòria del buit,
un deix de força remota que té
l’aigua de vidre en els gorgs, els estanys
i els salts que es precipiten, un vestigi
de desig amansit no sabem quan
que retorna i s’exclama barrejat
amb el llot tou de les aigües perdudes.

Magí Sunyer

(Text del catàleg “Aigües perdudes” de l’exposició del Museu d’Art Modern de Tarragona. Novembre 1999)