L’aire més serè dels pobles estrangers
I el dolç vent perfumat dels tarongers.
Potser no ha estat encantada per la seva dolçor?
(Ronsard)

Aires embalsamats, ràfegues d’olors o carícies estremidores, amb alegria pel món, els vents turbulents, muts o brogents no tenen ni propietat ni estatge.

Vents amb gust de sègol, de fruits cítrics i de blat, nordestes i pamperos que són l’ànima de les herbes, vents calents amb tebieses suaus, simuns carregats de perfums d’Aràbia, de Pèrsia i del Sàhara, xalocs de la set, harmattans saturats de goma aràbiga, aspres tramuntanes o mistrals que tornen boig, grans oratges d’alta mar humits de frescor salada, els vents ensumen el món sencer de les coses.