Les obres de Moser pertanyen a la llarga tradició de la pintura i exigeixen de l’espectador una consideració “pura”, sense referències o despullada de tota càrrega teòrica.

Moser s’inspira en les seves experiències i emocions –com ho fa el creador d’essències– alhora que fa servir tots els recursos de la pintura abstracta. En consonància amb la varietat del llenguatge de l’abstracció, els seus quadres presenten coloracions monocromes i policromes, per efecte de les quals la pintura sembla anar canviant. És curiós, però també podem dir el mateix del resultat d’una essència!

L’amuntegament de colors intensifica aquest procés perceptiu. Els móns cromàtics de Moser, que semblen rebentar els límits del quadre, exigeixen proximitat i atenció no dividida, perquè la riquesa de pensaments de les capes superposades de pintura és més orientada que descriptible.

Dieter Ronde, director del Kunstmuseum de Bonn, assenyala: “L’acte de pintar té lloc sobre la tela, i aquesta no demana distància sinó acostament, demana que ens capbussem i penetrem a dins de l’obra. Els quadres presenten una superfície capitalitzada que els aporta moviment i alhora integra l’espectador en moviments infinitius”.

Dieter Ronde