En aquets moment ja havia reconegut alguns canvis en el meu cos. En la meva ment, el pensament lògic discutia amb els altres membres. Mai tornaria a ser tan sensible però pensava que mai canviaria. Per calmar l’ímpetu em repetia incrèdul que les coses es forjarien a poc a poc i que la constància ajudaria a materialitzar els somnis. Mantenia intactes les il·lusions de la infància. Vivia el dolç període en que pots ser encara casi tot. Aquest estiu, per guanyar un mica de diners, vaig entrar a treballar en un taller de pintura, feia olor a trementina i oli de llinassa.

AAPFAFF 2013