“Era inevitable: l’olor de les ametlles  amargants li recordava sempre el destí dels amors contrariats.”

Gabriel García Márquez,

“El amor en los tiempos del cólera”

“M’agrada l’olor que fas, posa’t fora de perill.”

Jorge Martínez

L’olor,

com l’obra d’art,

encarna en el present

el record,

crític o nostàlgic,

del passat

i la promesa,

desig o amenaça,

de l’esdevenir.

Rafael Grassi-Hidalgo