Quan penso en essències, sensacions olfactives, perfums, en l’olor de les coses… aquets material de suggestió que s’introdueix en la nostra percepción a través del sentit de l’olfacte, penso especialment en la meva infantesa. Per què aquest viatge inevitable cap a el passat? Sembla com si fora únicament aquí on es construeix el registre essencial de les coses.
Quan percebo l’olor, una fragància, un perfum, la capacitat d’aquest per a emocionar-me és directament proporcional a l’evocació que em provoca de les coses del passat, d’aquest passat original i únic de la infància. En aquesta direcció estan tots els registres inesborrables de les meves olors, unes olors -per fortuna- molt properes a la terra i a les seves activitats. Aquest és el bloc absolut de l’olor de la meva vida: una totalitat composta de múltiples essències que desprèn la terra, els animals i l’activitat del treball que es vincula a ella.
Hi ha infinitat d’olors continguts dins d’aquest bloc pretèrit, originari, <> que puc singularitzar, aïllar, dividir, classificar.
Minúsculs olors que em remeten a altres més grans on diferents essències s’agrupen, s’acumulen sense mesclar-se i cada una en la seva escala i envoltada en circumstàncies concretes, en períodes, situacions i sensacions concretes de la meva vida d’adolescent. Olors tots que segueixen vivint en mi, atrapats en algun resort psicològic que en un instant imprevist s’activa i m’orienta, dirigeix i transporta a la infantesa, a aquest espai del Temps infinit…

Salvador Juanpere
Barcelona, febrer 1997