Comencem per imaginar l’atmosfera i l’olor. En l’evocació del que no està a la vista es posa en marxa el sentit del desig. Les plantes devenen una imatge de la força de la natura que es mostra amagant-se, només percebem l’exterioritat que es revela, que emergeix, la modèstia de les branques sembla haver estat dibuixada, el seu mutisme, el seu perfum, remeten al femení, a un món orgànic en transformació.

Juliao Sarmento