Aquest quadre té una atracció seductora, que prové d’una qualitat taciturna i alhora extravertida i per la manera com l’aplicació gairebé agressiva del color contrasta amb les ratllades temptatives de la pintura en tots els seus precisos i potents matisos.

Com a artista, m’interessa el procés, reconec la forta atracció de la pintura, com pot aixafar la ment amb les seves olors i els seus colors. L’olor dels olis i dels diferents perfums de cada color utilitzat en el quadre creen una trobada amb les substàncies que no està velada a la ciència. L’olor és un diàleg tàcit que en gran mesura no està reconegut. En aquest quadre l’olor parla en silenci.

El quadre utilitza colors sucosos que empenyen i estiren. L’ull sovint és atrapat en un carreró sense sortida. ¿Mirem cap a l’espai il·limitat i infinit, o mirem compartiments hermètics dels quals res no pot escapar? Podem fer les dues coses alhora?

Hi ha un enfocament involucrat i tàctil en la realització d’aquest treball, amb les seves implicacions d’un alliberament catàrtic i una intensitat metafísica. Junts, generen una imatge que en última instància funciona com una investigació sobre el sublim.

Sinéad Ní Mhaonaigh