L’olor d’un mandrós matí d’estiu.
Amb el so dels distants ocells i el brunzit dels insectes,
el temps passa lentament.
El quitrà puja des de la carreta de palla,
mesclant-se amb el fenc, quasi sense aire.
A què fa olor el temps?
Potser a la fresca fusta acabada de tallar?

Teun Hocks 4 de juny de 2002