La música utilitzada en aquest vídeo produeix una sensació de natura, de moviment, de brisa fresca, en altres paraules: noves experiències. Al principi, quan comença amb les imatges dels immensos espais interns d’un aeroport, equival a un olor de cotxes circulant, de carrets, un olor de maquinaria, alguns olors d’aliments cuinats, en altres paraules: tots els signes de la civilització habituals que podem percebre en la vida quotidiana. Conceptualment, la pel·lícula es basa en la juxtaposicions de realitat i imaginació i, en aquest sentit, la següent associació sensorial que podem establir és la que podria descriure’s com olors específics de la natura, vibracions –de nou com una brisa oceànica, com la vibració de les ones copejant la riba, com un olor de vegetació. El film presenta dos components essencials de la natura: l’aire i l’aigua. A mesura que un va navegant per la pel·lícula, passant d’un estat a un altre (del mar al cel, a l’aire, i d’aquí al mar de nou), la correspondència sensorial va fluctuant de la calma i la tranquil·litat a la vibració, de la impressió d’un vent fort a les sensacions de terra. La sensació d’aire equival a una absència de sons i a un excés d’oxigen, d’aire fresc. El film sencer és moviment, fluctuació entre calma i tranquil·litat i olors i moviment. Tim White-Sobieski