El petit és gran, va ser un eslògan artístic dels noranta.

“Petit relatiu I”, o “Relativament petit I” va ser el títol triat l’any 92 per a aquesta obra per Txomin Badiola, un dels minimalistes més interessants del país Basc.

Artista post-Oteiza confés i amb una obra pròpia ja consistent i coherent, reivindica el petit espai en si mateix, profà i sagrat alhora, amb el color i l’olor natural de fusta de cirerer i aglomerat industrial, amb el seu mestissatge entre la pintura i l’escultura. La imatge i el buit, el color, l’olor, el sabor i el tacte tot en un.
A mi em recorda el buit físic més que el metafísic, i em porta l’olor dels cirerers a la primavera i de les botigues de disseny i bricolatge a l’hivern.
L’obra és sòbria, hermètica, refinada i culta.

Edorta Kortadi Olano