Els coloms van arribar al meu taller com intrusos atrapats en una zona prohibida. Primer un colom va entrar a l’estudi i no en va voler marxar. Pertorbat per un invasor estranger, vaig córrer a l’exterior i vaig esperar ajuda; (…)

La invasió del meu territori pels coloms em va fer tornar a la memòria alguns records de les meves visites a la casa del meu avi. Jo vivia en aquell temps al barri de Mahlul de Tel Aviv, al costat del mar (…). Nascut a Jerusalem, el meu avi venia d’una família iemenita que havia arribat al país a finals del segle xix, pràcticament a peu, procedent de Sanaa. A la petita i precària vivenda del meu avi, la vida tenia un ritme diferent, més lent i tradicional, (…). Tinc diversos records d’aquella casa relacionats amb ocells (…) en particular el record del Ritu propiciatori (Seder Kaparot), que el meu avi celebrava cada any la vigília del Yom Kippur (“Dia del Perdó”). Sostenia un gall sobre el meu cap i el gronxava. El gall deixava anar esgarips i batia les ales mentre ell recitava amb gran intenció les paraules en hebreu Zo chalifatcha, zones kaparatcha, Zeh ha’tarnegol yelech le’mitah ve’ata telech le’chaim tovim arukim u’le’shalom (“aquest gall està en el teu lloc, et substitueix i és el teu perdó; aquest gall anirà cap a la mort però tu t’encaminaràs cap a una vida llarga i tranquil·la”).

El ritual, amb aquestes paraules que el meu avi mai no es va preocupar d’explicar-me, sembla haver exercit sobre mi l’efecte d’un encanteri i s’ha apoderat de tot el meu ésser. A més, l’avi criava coloms i les seves contínues picossades, parrups i aleteigs sobtats, com també la fortor que desprenien, eren una font inesgotable d’esglai per a mi. Per damunt de tot, temia la seva conducta inexplicable (…) l’olor pestilent de les seves deposicions (…). Mirant d’ajudar-me a abandonar els meus temors, l’avi de vegades agafava un colom i me l’acostava al cos, perquè el pogués tocar i em calmés. Aquests records-sensacions, en què es barregen la por i un fort desig d’acollir l’ocell entre els meus braços, em van tornar més tard a la memòria quan vaig veure per primera vegada el quadre Nena amb colom de Picasso.

Yigal Ozeri