València, petit supermercat xinès prop de l’estació del Nord. Només d’entrar, una olor forta i poc familiar. Caixes amb verdures exòtiques i prestatgeries plenes d’aliments estranyament empaquetats, algues, fideus, arròs i soja.

En una cantonada hi ha una dona asseguda, envoltada de diaris, revistes i llibres vells que deuen ser novel·les roses i d’aventures. Toco els papers i busco els tipus de lletra que m’agraden. Ella m’ajuda i riem.

Després, a l’estudi, amb tota cura escullo algunes pàgines d’un dels llibres. A les cel·les d’aquests plàstics transparents amb els quals treballo s’hi pot guardar gairebé de tot, també una olor.

María Aranguren