OLOR A MATERIAL INDUSTRIAL

La primera sensació tensa, freda, desoladora i inclús olorosa, fou un matí quan entrava per la porta corredissa d’una de les nues industrials pertanyents al METRO.
L’escena fou el suficientment impactant, per que, ara la recordi, i sobre tot recordi aquest especial olor a material industrial, que emanava d’un organisme viu, composat d’homes i màquines. Una visió càlida representada per la humanitat dels treballadors; una altra visió tensa, desolada, freda es configurava davant meu, pels tentacles de les màquines envoltades sempre en una espècie de núvol atmosfèric carregada d’olor a material industrial.

Des del plantejament del quadre, veig l’escena com un espai amb gràcia, d’emanacions continuades i constants, de formes, de colors, i d’olors. El quadre reflexa aquest primer dia, el cercle representa l’energia tant humana como artificiosa, i l’olor protagonista del quadre queda plasmat per tot un ambient atmosfèric que recobreix la forma i ens fa entrar en el món d’olors industrials.

Martín Carral
Sant Cugat – 10 de juliol de 1990