Descripció d’un lloc

Quan vaig realitzar aquest quadre vaig tenir molt present les característiques que m’havia indicat l’Ernesto Ventós… es tractava de realitzar una obra en la que a través del color es reflectís, es sentís el perfum, l’aroma i el caràcter del lloc: … Així, el verd turquesa del fons que va degradant-se fins la seva part inferior fins a convertir-se quasi en blau era per mi –i així intentava que ho sentís ell –… el color de l’aigua-paisatge… i del riu … del seu fons… de la seva essència.

L’acotació – finestra central era per precisar el detall – motiu central: és a dir el riu i les plantes que sempre sorgeixen i s’alimenten del seu fons i del seu color… i finalment… la seva nota brillant… la seva vibració… era el groc llimona i cadmi – quasi taronja que eren les mimoses i les taques que donaven el relleu final i central del lloc.

Per a mi és una obra que respira i que té la vibració del paisatge d’una tarda d’estiu.

Jaume Genovart

Jo sóc molt irreal i em costa molta atenció i esforç intentar traduir les línies i els colors a una dimensió desconeguda.
Envolei què és…? la impulsió – aura? del perfum? No aconsegueixo relacionar-ho directament amb aquest quadre… potser per la E?
E és un home – guerrer – lletra o anomenat E. Embolicar seria també certa esplendor del somriure i la mirada que són la seva diferència traduïble en perfum.
L’home E vermell és tan terra aigua fruit com l’acre i sòbria olor dels geranis taronges. Terra i or i la seva brillantor que és la seva olor. També hi ha al costat el blau de l’aigua i les seves diverses olors transparents de buit i frescor silenciosa.
L’home E és l’home elegant i d’olor diferent i sense nom. Sense barreges. Terrestre i profund com l’olor de tinta de color taronja cadmi.
Una cosa pròxima a l’olor d’un volcà vermell anomenat aigua ple d’algues i pedres vermelles.