TOTES LES AROMES POSSIBLES.

¿Tenen les fotografies la capacitat d’atrapar-nos en una experiència sensorial que vagi més enllà de la seva aparença formal, quan el seu codi de representació afecta exclusivament la privacitat de qui les executa? O és que potser no existeix al substrat de moltes d’elles alguna cosa més que l’omnipresent olor dels químics que les han fet reconeixedores? La virtualitat de la imatge desperta en nosaltres el desig de l’absent. ¿Serem capaços d’extreure’n la informació necessària per a superar la pura catalogació informativa, que transcendeixi el purament enginyós? ¿Serem tan pobres de quedar-nos en aquesta lectura restringida que a penes arriba a avançar més enllà d’un joc compositiu, d’una estructuració de grisos o matisos? ¿Seríem capaços de fotografiar amb els ulls tancats allò que només ens captiva per la nostra curiositat olfactiva? Olors com a tons? O és que potser les fotografies no contenen totes les aromes possibles?

Eduardo Ibáñez