Exposicions Febrer - Abril 2019
- la fragància de les imatges (itinerància)

Gener- Maig 2019
- la identitat perduda. el rostre, colección olorVISUAL

Setembre 2018 - Gener 2019
- la fragància de les imatges

Març - Maig 2018
- la necessitat de l’infinit. Monocroms en colección olorVISUAL

Gener - Maig 2018
- elèctric i llunyà. Fotografia contemporànea colección olorVISUAL

Maig - Juliol 2017
- olor de Málaga. Percepciones olfativas de colección olorVISUAL

Octubre 2016 - Gener 2017
- reproductibilitat 2.2. colección olorVISUAL

Octubre 2016 - Gener 2017
- hipocamps

Setembre - Octubre 2016
- Olor de vinya d’Alella

Gener - Abril 2016
- l’art de col·leccionar: Ernesto Ventós. colección olorVISUAL

Juliol-Setembre 2015
- SINESTESIA. colección olorVISUAL

Setembre-desembre 2014
- olor de Cerdanyola. Percepcions olfactives de la colección olorVISUAL

Juliol-Octubre 2014
- quina olor fa una exposició? Una selecció d’obres de la col.lecció olorVISUAL

Maig 2014
- mini screening olfactiu. Ocells de xocolata

Juny-Octubre 2013
- olor de Cadaqués. Percepcions olfactives de la col·lecció olorVISUAL

Maig 2013
- mini-screening olfactiu

Maig - Setembre 2013
- Olor color. Química, art i pedagogia

Maig 2012
- screening olfactiu

Octubre 2011
- olorVISUAL en Microwave

Abril–Maig 2011
- arte essencial.

Febrer-Abril 2009
- impacte!

Gener-Febrer 2006
- esencias11

Juny-Setembre 2005
- essències10

Novembre-Desembre 2004
- esencias9

Març - Maig 2004
- esencias8

Juny - Juliol 2003
- esencias7

Desembre 2001- Febrer 2002
- ikus usaina6

Febrer - Abril 1999
- esencias5

Octubre - Novembre 1998
- esencias4

Abril - Juny 1998
- essències3

Maig 1997, Juliol 1997
- essències2

Octubre 1996 - Gener 1997
- essències

la identitat perduda. el rostre, colección olorVISUAL

  • La proposta curatorial La identitat perduda. El rostre en colección olorVISUAL –un  recorregut de més de quaranta obres d’autors nacionals i internacionals que pertanyen a diferents disciplines, cronologies i estils artístics – s’estructura entorn dels conceptes de memòria, ocultació i dissolució; un itinerari que es desplega en un gran mirall i que ens retorna els múltiples rostres de l’home contemporani. Com bé ens alerta el mateix Houellebecq “Intentem reemplaçar eficaçment la idea de Deu, però no hem trobat res que ens satisfaci.  Insisteixo: no és un defecte és una incompetència”. [1]

    El rostre, diu la dita, “és el mirall de l’ànima”, del nostre jo més profund i autèntic. És la manifestació d’allò que som, tot i que de vegades el modifiquem més o menys. Malgrat tot, hi ha estudis que contradiuen d’alguna forma aquesta màxima i li donen la volta, afirmant que és la cara que es reflecteix en l’ànima, ja que cervell i rostre estan connectats de forma directa i si modifiquem la fisonomia, la nostra ànima s’emfatitza amb aquests canvis.

    Natàlia Chocarro – Cristina Agàpito

    [1] Sanchis. I. “No me pregunto más de lo que hace un perro” Diari La Vanguardia, La contra. Barcelona, 3 d’octubre de 2012

  • Seu
    Can Mario - Fundación Vila Casas - Palafrugell. Girona
  • Dates
    Gener- Maig 2019
  • Catàleg Link
  • Obres -
    Compartir/share: Email this to someone
    email
    Share on Facebook
    Facebook
    Tweet about this on Twitter
    Twitter