la identitat perduda. el rostre, colección olorVISUAL

La proposta curatorial La identitat perduda. El rostre en colección olorVISUAL –un  recorregut de més de quaranta obres d’autors nacionals i internacionals que pertanyen a diferents disciplines, cronologies i estils artístics – s’estructura entorn dels conceptes de memòria, ocultació i dissolució; un itinerari que es desplega en un gran mirall i que ens retorna els múltiples rostres de l’home contemporani. Com bé ens alerta el mateix Houellebecq “Intentem reemplaçar eficaçment la idea de Deu, però no hem trobat res que ens satisfaci.  Insisteixo: no és un defecte és una incompetència”. [1]

El rostre, diu la dita, “és el mirall de l’ànima”, del nostre jo més profund i autèntic. És la manifestació d’allò que som, tot i que de vegades el modifiquem més o menys. Malgrat tot, hi ha estudis que contradiuen d’alguna forma aquesta màxima i li donen la volta, afirmant que és la cara que es reflecteix en l’ànima, ja que cervell i rostre estan connectats de forma directa i si modifiquem la fisonomia, la nostra ànima s’emfatitza amb aquests canvis.

Natàlia Chocarro – Cristina Agàpito

[1] Sanchis. I. “No me pregunto más de lo que hace un perro” Diari La Vanguardia, La contra. Barcelona, 3 d’octubre de 2012