La vall queda força a prop d’aquell indret, dels conreus lluents dels verds d’olivera, d’ametller, de noguera. Un laberint d’olors, una placidesa de records de perfums de fogueres d’un altre temps: essències eloqüents. La mena de vianants que hi perviuen són signes del temps que regalimen sabes aromàtiques i que estan inscrits en aquest paisatge amb arrels aèries que cerquen l’olor de la llum. I quina és l’olor de la llum? És l’olor dels records sedimentats, personals i intransferibles.

Benet Rossell

Text per a la col·lecció olorVISUAL Mil imatges amb un text poètic trilingüe, capturades del vídeo 1000 a Miró, que vaig realitzar el 1993 en motiu del centenari del naixement de l’artista –Any Miró–, negatiu d’un story board inexistent, que he decidit batejar story abroad, ofereixen un altre registre de la narració, o potser una no-narració alternativa que mostra la versió més propera i confident. Entre les noves aportacions hi trobem el text, un poema-riu de 1000 versos, en versió trilingüe, concebut per aquesta edició; la materialització de la imatge virtual, creada amb píxels en lloc de tinta, imperceptible per les regles de la cinematografia que imposen les seves servituds òptiques; la incorporació de la tinta progenitora d’art, i de l’olor, suggerida per l’explosió de formes i colors: la gespa humida que desperta a tocs de campana, el perfum de gebre i de gel d’un paisatge inicial, la pulcritud de les figures blanques que ressalten en la foscor, la mar matèria de meduses, el toc àcid de la magrana primerenca i la dolçor confitada de fruites tropicals encara per descobrir, la intensitat barata de la clenxa del tanguero, la suor a les grades de l’estadi, tota la gama olfactiva del cosmos imaginal, i l’aroma rància del naufragi… 1000 a Miró és una obra pacient, que requereix una observació lenta, íntima, com una consulta a la Biblioteca d’Alexandria, on cada text, cada estampa, cada full, l’un al costat de l’altre, transformen l’espai en un nou paisatge actiu i heterodox.

Benet Rossell Barcelona, 2010