La meva relació amb l’olfacte és quelcom ambivalent. Per un costat la meva percepció olfactiva no arriba al grau que puc tenir de sensibilitat visual. És com si per a poder percebre qualsevol olor hagués de travessar aquest, la meva atmosfera corporal, igual que la terrestre filtra els rajos solars. Doncs bé, suposo que el meu limitat olfacte, com si fos un cel carregat de partícules de pols, percebria tot amb un to ataronjat de vesprada. Així i tot, per un altre costat a la franja olfactiva al meu abast, la part del meu cervell rèptil en percebre un petit rastre podria traslladar-me en un instant a llocs, cossos i memòries amb una abrupta intensitat. Només és necessària una al·lusió i em podria traslladar a una muntanya amb matolls refrescats per una pluja primaveral recent, a una cuina anglesa plena d’humitat, a alguna escala vessar el menjar d’algun veí o, per descomptat, a algun cos estimat.

Pensar a prop del “Espacio para 9 con tilo” em deixa davant el dubte d’amb quina olor ho relacionaria, per cert hauré d’esperar al fet que arribi la primavera i pugui recordar com fa olor un Til·ler; ho tinc perdut en la memòria o potser és massa subtil per a la meva atmosfera i haig de refregar el nas directament contra les fulles com un ós es grataria l’esquena contra el tronc d’un arbre.

Segons una de les sèries del pasturatge del bou, després d’haver aconseguit el pastor el despertar en la seqüència vuitena, en el novè pas una vegada retornat de l’èxtasi, es mostren unes branques florides indicant que la percepció s’ha tornat més cristal·lina i veritable; “Blaus flueixen els corrents, verds s’eleven les muntanyes”. Què percebria el pastor, ja lliure d’inclemències atmosfèriques, en aquest espai? Què veuria?, quina extensió abastaria aquesta visió i amb quina llum la contemplaria banyada?

I per descomptat; Què faria olor? Quina olor pot tenir aquesta extensió?

La metàfora visual ens ofereix un espai horitzontal turquesa, o és aigua?, amb accés a un altre més elevat en el qual apareixeria un til·ler dialogant amb el buit i banyat per una claredat; i tot això, excepte la llum, se’ns ofereix emmarcat per unes franges fosques.

Quin diàleg olorós s’establiria? O seria un monòleg del til·ler?

Es podria fer olor la llum? I en aquest cas, quin seria la seva fragància?

I algú amb aquesta sensibilitat activada, faria olor també l’espai?

Faria olor els colors?, a què fa olor el turquesa?

José Noguero