El conjunt de les diferents capes de l’obra senyalen tant absència com presència. O tradueixen la certesa de la trobada, que sempre implica una irremeiable perduda paral·lela.

Un espai és la intersecció de múltiples temps i llocs. Em pregunto, com aconseguir reflectir tots els llocs que ha estat? Com traduir les múltiples capes d’una superfície que mai és una sola?

El lloc sembla exhaust, però m’aturo a observar-lo, olorar-lo i escoltar-lo. Apareixen com en una xarxa successiva els sorolls de la seva caiguda; sons que a  la vegada re configuren la construcció i llavors la casa es dibuixa com a fragment. Del fragment es pot salvar una memòria, acompanyada per la persistència de les seves olors. I les olors ens permeten per fi recordar. Quan recordar és un conjunt d’imatges borroses que nomes és possible intentar completar per capes superposades.

Leyla Cárdenas