El bosc de pins és…
Cobert d’agulles odoríferes, de forquetes vegetals, auditori de miríades d’insectes, oh, temple de la caducitat (caducitat de branques i de pèls) les cintres-auditori-hivernacle de miríades d’insectes de la qual són sostingudes per un bosc de mastelers senils completament arrissats, liquènics com criolls vells…
Lenta fàbrica de fusta, de masteler, de pals, de cintres, de bigues.
Bosc sens fulles, odorífer com la pinta d’una pèl-roja.
Francis Ponge, “Quadern del bosc de pins”, 1940.

L’aroma del conjunt ens arriba en algunes obres de pintura. Una llum filtrada i dèbil (impressionista), incapaç d’il·luminar els pins tacats d’oli.
En el número 4, un souvenir d’un bosc de França i Cézanne.