“Com, en efecte, podeu concebre millor que davant d’una flor, tan dolça en la seva inconsciència, i que no té tant de perfum sinó perquè és silenciosa, la revelació d’una ànima verge?”
(Text del Llibre del té d’Okakura Kakuzo)

Olor dolça d’una vista blanca, enlluernadora, olor de la primavera, visió de força i energia. Blanc! El color total, exacte i únic. A la vora, el blau, l’aigua de la mar històrica i civilitzada.

L’arbre d’esperit mediterrani, recargolat, fort i dolç, disfressat de primavera, primavera sobtada, disfressa efímera; motiu principal d’un paisatge sensual, vital i dramàtic.

Aquesta olor dolça a la vora de l’aigua; aquesta llum que cega l’ànima i aquest fruit vital i antic. Olor precipitada. La llum blanca de l’ametller.

Albert Viladrosa
febrer 1997