Dia assolellat d’estiu. 25 graus. Un jardí emmarcat per una façana sense edifici em permet concebre l’espai exterior de la meva residència artística com un lloc expositiu. L’experiència espectador – quadre sorgeix de manera casual fora del context expositiu convencional. Una finestra sense vidre actua com un quadre viu davant dels meus ulls. La imatge que veig no és una il·lusió, la il·lusió és la meva presència. Segons teories de la Física, pel sol fet d’observar quelcom ja ho estem modificant. La meva percepció de l’espai altera el seu estat de realitat. El buit del vidre trencat i el volum que tanca la imatge traslladen l’aire i l’olor, que com també la nostra mirada, poden expandir-se més enllà de la superfície.

Almudena Lobera