L’olor del pi, radiant desordre que multiplica les pinedes i expandeix la costa, és una grandiosa vibració de la fusta i del pigment; però l’impuls visionari dels vegetals s’estampa en un cos sòlid: la resina, incisió del pi o producte industrial. L’olor voladora del pi desestabilitza la soca i desmenteix la quietud terrestre, fins que qualla entre capes de resina mil vegades translúcida: la resina imposa silenci a la fusta i el verd, però n’estotja la immortalitat. L’olor del pi, feblesa de la rel, i el bull incitatiu i ardent de les agulles verdes, nàufrags en un instant viscós: la resina constructora de realitats balsàmiques denses i de superfícies esmerilades.

Xesca Ensenyat