Colòmbia ocupa el tercer lloc en el ranking mundial de països amb el major número de desplaçats per la violència, després de Sudan i la República Democràtica del Congo.

Segons estimacions del govern, existeixen dos milions de desplaçats interns a Colòmbia, si bé les ONG creuen que aquesta xifra  podria ser d’aproximadament 3.5 milions de persones.

Cada dia, milers de persones en les àrees rurals del país fugen de la violència, l’espoli i la persecució exercida per guerrillers, però sobretot per paramilitars o pel mateix exercit, i es desplacen a la relativa seguretat de Bogotà, a la recerca de la protecció que dóna l’anonimat entre les masses.

Altos de Cazucá és un conjunt de barris al sud de Bogotà que alberga a desenes de milers de desplaçats interns.

L’illa i l’Oasi són dos dels seus barris.

La majoria no poden tornar a les llars que es van veure obligats a abandonar, espoliats per les seves victimaris; al mateix temps enfronta dificultats d’integració a la gran ciutat, precisament per la seva condició de desplaçats.

La falta d’oportunitats fa que la joventut sigui presa fàcil per a reclutament forçat per part de les AUC (Autodefensas Unidas de Colòmbia, guerrilla de dretes tolerada pel govern colombià), massivament present als barris perifèrics.

Els ingressos alts poden oferir a les AUC mitjançant el reclutament o l’activitat d’informant, són molt atractius.

Encara que molts senzillament no tenen alternativa: el reclutament forçat està dirigit cap als homes joves aturats. Se’ls acusa de vagar pels carrers, de recolzar a la guerrilla d’esquerres o de ser senzillament esquerranes, i quan es neguen al reclutament se’ls assassina brutalment.

Semblés que el conflicte està seguint a les seves víctimes.

A.Ferrer

Abril 06

*****

AIXÒ FA MALA OLOR

L’11 de maig de 2005, entre la 7.30 i les 8 p. m., cinc homes fortament armats van anar de casa a casa amb una llista a les seves mans preguntat pels noms d’homes joves. Al barri El Oasis en los Altos de Cazucá, tres joves van ser obligats a col·locar-se de cap per avall enmig del carrer i després cadascun va rebre un tret en el cap. Michael Arranda, de 14 anys i Omar Erminso Hernández de 16 anys, van morir a l’instant i Javier Vargas de 19 anys, va quedar mortalment ferit. En altres barris d’Altos de Cazucá també es van portar a terme assassinats i desaparicions, i els habitants parlen de més de 15 joves i menors assassinats en un cap de setmana.

Aquests assassinats formen part d’una campanya de terror social que va acompanyada d’amenaces escrites en les parets dels Altos de Cazucá que diuen: “fiquin al llit a dormir als seus fills aviat o nosaltres els posarem a dormir”.

Els dissabtes al migdia quan el carrer principal del barri de La Isla està plena de nens jugant, homes conversant i dones fent la compra setmanal de verdures i arròs, una vintena de joves afro-colombians es reuneixen enfront de la gran casa cultural de color verd que una organització per afro-colombians desplaçats va construir amb una donació.. (1)

————————————————————-

(1) Extracte de LA JUVENTUD DENTRO DEL CONFLICTO URBANO. Violencia, control social e iniciativa cultural en los Altos de Cazucá. Por Kirstina Westh Jensen. Publicado por www.pcslatin.org