Tendenciosa olor de passat i present. Olor que perd la seva olor. Olors de blancs a negres, de grisos. De grisos mitjans. De grisos blavosos. De grisos plom. Grisos que enfosqueixen i claregen. Blancs que es trenquen.

Negres que tenyeixen el blanc.

Olor a química, a metalls i midó. Aroma d’infància catalogada en pantones. Essències ordenades i reordenades mil vegades. Olors que volen. Ventiladors que propaguen l’aire i el converteixen en vent, vent que transporta olors. Aire que recull olors i transporta el vent.

Olors que mosseguen. Olores que veuen. Emanant òxid i passat.

Olors cent vegades intentà recordar. Olorar. Olorar ara, ensopegar amb la memòria. Records i memòria de l’oblit. Olors del passat, olors que passen.

L’essència de la pintura, la llum, els tons, els blancs, els grisos, els negres. La llum vela els blancs que enfosqueixen a negre. Grisos que treuen en cap parcialment.

Negre sobre blanc escriu analític el passat que no és el que va ser sinó un esbós de què podria haver estat.

Llum en totes les seves gammes. Tot en tan poc. Compondre. Compondre les densitats pigmentades. Mans alienes. Essències de color. Color. Olor.

Bruno Ollé