LUKE CAGE I ELS SEUS RECORDS DE PAPER VELL

Parlo de fa molts anys, a finals dels anys setanta, el meu germà i jo esperàvem els migdies a la nostra mare a la sortida de l’escola on, aleshores, ella encara hi donava classes.

Tot seguit, fèiem via els tres a casa, excepte els dijous que hi havia mercat i ella acostumava a donar-hi una volta acompanyada dels seus dos marrecs. En general, l’ambient que es generava entorn d’aquelles parades farcides de roba lletja em semblava, ja aleshores, espantós; tot i que el meu pare, pintor paisatgista i costumista de vocació local però con un deix afrancesat, tal como solien descriure’l; l’havia representat ingènuament una i altra vegada en els seus quadres tacats amb pinzellades petites i nervioses. Como dic, cap d’aquelles parades aconseguia captar l’interès del vailet sonàmbul i fantasiós que era jo, totes excepte una: la dels llibres i revistes de segona mà. Però, desgraciadament per a mi i como era d’esperar, a la meva mare aquella parada de paper vell era la que menys gràcia li feia. En primer lloc, perquè jo, una cop davant, tenia tendència a eternitzar-m’hi, i com ella acostumava a recordar-me: era tard i el més calent era a l’aigüera; i en segon lloc, perquè la meva mare era de l’opinió que tots aquells còmics i llibres vells, que tant em fascinaven, provenien de persones que havien passat llargues temporades al llit; la qual cosa els pressuposava un historial mèdic d’allò més sinistre: gent que, una cop morta, o, siguem benèvols, recuperada, s’havia vist obligada a desempallegar-se, como fos, de tones de paper inútil que havien acumulat durant la seva convalescència.

En molts casos, aquell munt de paperassa de tacte aspre que desprenia una olor tan característica, como si se tractés de la recreació pagana d’una biblioteca antiga, acollint tot tipus de sordideses i herois marginals sota la categoria d’entreteniment per a adults; amagava números endarrerits i descatalogats d’aquell còmic comprat al quiosc del firal, juntament amb el diari, d’un diumenge qualsevol tot sortint de missa. Exemplars de Luke Cage o de filla de Satan que, tant fos per higiene o pel seu gran valor, calien ser fullejats amb pinces i que, em semblava, que mai més aconseguiria tornar a veure ni a olorar.

Carles Congost, 2010

(escrit entorn a l’obra ‘We Can Change The World III’, 2009; que mostra una representació de l’heroi nord-americà dels anys setanta, Luke Cage, enmig d’un tornado de brossa).