El jardí secret

La vegetació creix,
salvatge s’estén
per l’aire,
busca aquesta atmosfera
que la facin respirable.

Els colors desprenen fragàncies
assemblant-se a les flors:
el blanc fa olor a buit,
la soledat fa olor al negre,
la presencia del blau
és la llibertat dels somnis,
el vermell fa olor a passió,
a pètals de rosa,
a desitjos inconfessables.

El cos rememora el perfum
de la vida,
i fa olor a paradís,
com el jardí més secreto.

Carmen Anzano