OLOR D’ALQUIMISTA

Tot caminant cap al seu laboratori, l’alquimista rumia que sobre la taula l’esperen els quatre elements de sempre i que després d’una llarga jornada de treball, tancarà la porta sense haver trobat el cinquè element.

Ja feia molts anys que feia això cada dia.

Amb el temps el seu laboratori havia adquirit una olor particular, aquella olor macerada i espessa, un compendi de la manipulació de tots els materials, matèries i elements amb què treballava.

Fins i tot fora del laboratori, de tant en tant, reconeixia aquesta olor familiar que potser venia de la seva memòria, o potser d’algun altre alquimista que es trobava amb altres col•legues al mateix barri. També els objectes que sortien del seu laboratori transportaven aquesta olor.

El que mai no va saber és que aquest cinquè element, que amb els anys havia omplert l’espai de tot el seu laboratori, era la substància que deixava escapar cada matí quan obria la porta per començar un nou dia de treball.

Dario Basso
Campello sul Clitunno, 1998.06.22