Els sentits són el mitjà més fiable per apropar-nos a comprendre el significat de l’obra d’art. Davant la raó els sentits ens ofereixen veracitat. No és l’objecte el que posseeix valor, sinó la nostra experiència davant d’ell, davant d’allò que desprèn, olor, tacte, color, gust… I per això la força de “Merda d’artista” de Piero Manzoni no està només en la seva vessant conceptual sinó en el nostre mecanisme fisiològic de percepció. La temptació de qualsevol col•leccionista seria obrir-la per a verificar que la peça és real i el seu contingut és el que resa a l’etiqueta. Encara més si el col•leccionista és de professió Perfumista. Llavors el valor de l’art estaria en la seva fragància o fetor. La llauna és només un joc conceptual, l’experiència està en l’interior. Però no sempre és possible experimentar l’obra sense destruir-la. Vet aquí la paradoxa.

Eugenio Merino, 2010