El nas humà detecta al voltant de deu mil olors. Les partícules aromàtiques ingressen i són dirigides per l’epiteli olfactori, i processades pel sistema olfactori. L’aspiració fa que les molècules aconsegueixin la mucosa olfactòria que condueix l’aroma a tres tipus de cèl·lules que en el seu capçal posseeixen terminacions sensorials que les converteixen en respostes elèctriques, que aconsegueixen el bulb olfactori de la part anterior del cervell a través de micra orificis del crani. La traducció de les aromes es dóna pel sistema límbic i l’hipotàlem, responsables de les emocions, sentiments, instints i impulsos, l’alliberament d’hormones i del contingut de la memòria. Per això, les olors poden afectar el nostre comportament i funcions, i més tard, quan aconsegueixen l’escorça cerebral, s’estableixen, es tornen consciència.

La pobresa aglutina una gran diversitat de factors extrems que en convergir en aquest punt definitori de tot ser, li marca i i impulsa sense possibilitat de romandre intacte, sense la capacitat de respondre i sense la probabilitat de regenerar-se. El Ser pobre no sap de temps perquè viu al dia, al minut, no té avenir. El seu lloc és una constant cicatriu que es recorre vegada després de vegada amb l’única esperança i estratègia d’aprendre-la per convertir-la en eina, en quintaessencia per al supervivent. Qui neix en la pobresa posseeix l’agudesa dels sentits perquè la seva dependència en ells és l’única forma d’enfrontar la realitat que els envolta i que semblés desitjar exterminar-los.

La pobresa fa pudor, el nas l’absorbeix i la memòria s’impregna. Posseeix una olor característica: el de la misèria. Un nen és alimentat majorment de pa dur, és rentat amb aigua freda per sortir a buscar la forma de resistir el dia. Els mitjans químics li donen l’opció d’imaginar ser un altre, per suportar això que és sense més opció. Inhalar Pegacontact 5800 -perquè el Resistol 5000 és molt més costós- els condueix a un estat alterat on construeix una espècie de torre de diferents nivells de realitat, per passar la nit, suportar el fred i enfrontar la por a l’enorme buit que li absorbeix. No obstant això, la barata a canvi de neurones, de l’alè i de la infància mateixa sembla insuportable.

La torre infinita és una peça feta amb 2 trossos de fusta oposada, una llauna buida de Pegacontact 5800, un bolilo (pa d’aigua) petrificat i una bossa de plàstic amb aquesta cola usada per inhalar-ho. És un assemblatge contenidor descarnat i literal, que confronta a través de les seves parts sòlides i escultòriques però que repercuteix i contacta sense previ avís a través de la seva olor. Si els elements creixen alguna cosa des del sòl, és l’aroma el que ho sosté en l’instant previ a la possible ensulsiada. L’olor a ciment és l’antiforça de gravetat en el seu estat més pur.

Moris