El lliri i el lleopard

El veritable tema d’aquest dibuix no són els lliris ni els lleopards, sinó més aviat l’experiència conscient, és a dir el que experimenta l’ésser que habita en l’interior d’una ment humana, amb els seus pensaments i les seves sensacions: una experiència que va i ve, rebotant d’una cosa a l’altra, descobrint afinitats, rimes, consonàncies, paral•lels i semblances, per a després fer un salt que la porta molt lluny.

Fins i tot quan la ment salta d’una cosa a l’altra aparentment desproveïda de tota relació amb la primera, sospito que hi ha una consonància, algun nexe que explica el perquè d’aquest salt, i no un altre. Sovint, per exemple, són sons o olors els que estimulen el cervell, com poden fer-ho pensaments o idees. Les olors, especialment, semblen tenir una vinculació profunda amb la memòria i els processos d’associació. Els lliris formen part de les flors més perfumades i, així, aquest lliri de gola profunda ve a ser una metàfora de la interiorització de les olors i de la seva relació amb les connexions mentals. La investigació moderna sobre el cervell demostra que l’expressió “lliure associació d’idees”, usada pels surrealistes, podria ser una mica obsoleta, que hi ha, en realitat, una cosa que desencadena l’associació.

Hi ha una profusió d’imatges i dades en el món exterior, és cert, però no pas més de les que hi ha en el nostre món mental interior(1). I les seves connexions són semblants.

Per exemple, les taques del lleopard s’assemblen a les taques del lliri, i tots dos viuen per l’olfacte.

Els estams i els sèpals s’eleven des de l’interior de la flor, de la mateixa manera que la dona i el lleopard sorgeixen de dins de la galleda.

Una mica com l’ós es manté suspès sobre la piràmide.

La cinta oscil•la lànguidament a l’esquerra, de la mateixa manera que el cable que uneix la campana amb el clau cau lànguidament a la dreta.

La cinta blava es connecta amb el lliri, que connecta amb el lleopard, el qual connecta amb la dona, i aquesta amb la galleda, després el cable, el clau, la pila i la campana.

Em refereixo a connexions físiques, com les d’un circuit elèctric casolà, però així veig també la concatenació d’associacions que es produeixen en el cervell. És com una mena d’organigrama d’imatges, un diagrama de pensaments i de sensacions.

Desdibuixat, en un segon pla a la dreta, apareix l’artista observant el dibuix des del darrere.

Al mateix temps que contemplem aquestes imatges i fem conjectures sobre allò que les uneix, veiem sorgir davant la consciència el reguitzell de les nostres pròpies associacions. Diria que tenim una consciència més aguda dels mecanismes que regeixen la nostra visió, pensament i percepció.

Jane Hammond, 21 de gener de 2003

——————————————–
(1) N d T: traducció lliure. L’autora diu literalment:
Existeix una profusió d’imatges i informació, és cert, però no més que la que hi ha en el món (que veiem) en apuntar-nos a la finestra, ni més que la que existeix en el nostre món mental interior.