El record manté sobre les experiències viscudes una estranya mescla, composta per multitud d’esdeveniments i suportada per particulars formes.

En algun d’aquests casos la forma que transporta els records carregats d’emocions, sorpreses, pors, passions,…és l’olor. L’olor ens condueix pel passat a la més inevitable presència de l’altre, l’altre en la seva manifestació corporal per la seva aroma: com el tumultuós riu que en les seves ondulacions desborda el límit de la seva extensió possible. És la construcció d’un espai sense fronteres, on el centre generador és el mateix ser que s’expandeix d’allò més sentit del present a la turbulència del passat.

En aquesta mobilitat pel temps el concepte de viatge es fa protagonista per excel·lència. La distància en temps entre l’altre i l’espai generat des del lloc i la seva aroma es mesura en instants, i cadascun d’ells tanca multitud d’olors diferents.

Ara recordo especialment aquest viatge per Tamil Nadú, i les ciutats de Madrás, Tanjore, Madurai,…i la presència atmosfèrica de les olors dels mercats, replets d’espècies; dels temples hindús surant en sàndal, gessamí, càmfora i estranyes i profundes aromes sense identificar; de l’olor del mateix aire, de la temperatura d’aquesta olor i de la densitat de la seva penetració. Tot això barrejat amb la presència d’ella, d’allò més real: el seu cos, pel cap alt fugisser i intangible: pàtxuli i flor del taronger, el seu record.

Una configuració resta intacta de tot això, l’espai mental reflectit en el paisatge, en les siluetes difuses de les cases, de les mesquites,…en els objectes reliquiari de la seva cultura. I tot això en la caixa dels records, llista per obrir-se de nou a les emocions passades amb la simple presència d’una clau: la confluència d’aquestes olors.

Jaume Barrera