Vent i perfums del Cap de Creus

Dona al vent un ram collit
sobre el teu rostre florit hi inspiraré
el perfum dels camins que trepitges.
Digue’m els camins que trepitges
que sé que em duran al mar.
El perfum de les flors de santal,
del llessamí, del xuclamel,
no pot sobrevolar el vent.
La fragància de la saviesa sí
que va molt més enllà. En totes
les direccions l’home prudent, l’home
instruït escampa el perfum de
la seva VIRTUT, de la seva
eficàcia.
Però és impossible dormir
en algunes nits d’estiu. Per la
finestra oberta penetra la
fragància de les oliveres.
Demà, a punta de sol seguiré
els conreus salvatges que em
duran al Cap de Creus seguint
el perfum dels camins trepitjats
per l’estimada.
Un altra dia pujaré a la
muntanya del Pení que
amable i envellutat
m’invitarà a una caminada.
Aquest any se’m presentarà
tot verd, molsut i generós
com en un paisatge de la
Normandia.
Un altre efluvi ens el farà
veure i sentir ple de l’or
de les ginesteres, de les semprevives
i de les argelagues.
És impossible superar la
natura quan ella es posa a pintar,
quan inventa els seus paisatges
celestes ja no podem restar insensibles
a la fascinació temperamental
de Cadaqués; un paisatge que seria
inexistent sense la fragància, l’aroma,
les olors i els colors fets a la
mesura de l’home per la seva delícia
terrenal. Cada raig de llum
és la carícia d’una immensa i
llarga mirada.

Tharrats.