Text relacionat amb l’olor i el treball de Jonathan Callan

Jonathan Callan manipula els seus materials perquè revelin una mica més d’ells mateixos que el que és immediatament aparent. El seu mal ús genèric de llibres potser és generat pel seu interès en aquells moments d’ocupació amb el món en el qual les paraules no serveixen.

Vaig conèixer Jonathan Callan el 1980, quan vam estudiar junts art en la universitat de Goldsmiths. A tots dos ens interessaven els espais per a galeries alternatives i conjuntament amb altres artistes vam muntar un espai i diversos habitacles en unes cases velles prop de Goldsmiths. El que mostràvem en aquest espai alternatiu era bastant intranscendent comparat amb l’experiència de treballar en una casa en ruïnes i fer-la de nou habitable.

Des del principi va quedar palès que Jonathan tenia una gran facilitat amb els materials de construcció. La casa feia pudor de guix podrit i cada matí ens despertàvem amb aquell tuf i la pols al nas. En el meu record perdura la transformació de la casa durant tot un any.

De mica en mica la casa i la galeria s’anaven acabant i l’olor de guix fresc i de pi serrat substituïa l’olor de descomposició. Jonathan va quedar molt complagut amb aquella transformació i l’ús d’eines i materials de construcció perdura en el seu treball fins avui. Els llibres són transformats en espais miniatura. L’estudi de Jonathan està convenientment situat prop del mercat dels encants, un lloc on troba la majoria dels llibres que fa servir com a matèria primera de la seva actual sèrie de treballs.

L’estudi de Jonathan té un sostre de plàstic transparent per on entra la llum i on a l’estiu pot arribar a fer molta calor. La calor escalfa els llibres humits, la fusta… i la pols de guix. Aquests “perfums de transformació” van associats a Jonathan Callan i la seva obra. Pols i coses velles reutilitzats, que tenen una nova vida sota el nom d’Art!

Paul Hedge

Director Halis Gallery, London