El perfum i el temps comparteixen el fet de que les seves distintes parts mai estan presents en el mateix moment. Existeix un espai de temps olfactiu i emocional que es desenvolupa dins d’un ordre cronològic i irreversible que el propi creador ha escollit. L’efluvi del perfum s’expandeix més enllà de l’aparença que percebem a l’olorar-lo per primera vegada o quan l’olorem una sola vegada. Si olorem de forma gradual en el temps, podem apreciar que la frase melòdica d’un perfum és infinitament més amplia que cada una de les percepcions que no ofereix.

MATÍ/FOSQUEJAR

Matí

És al clarejar quan es cullen les flors oloroses,
quan al deixar la nit cap endarrere, humitejades per la
rosada, entreobren les seves corol•les i amb un lleu badall, exhalen els seus delicats aromes abans de que el sol acabi amb el seu perfum.

Fosquejar

“Arriba el temps en que,
vibrant sobre la seva tija,
cada flor s’evapora com un encenser.
Els sons i els perfums ballen a l’aire del
fosquejar,
vals melancòlic i lànguid vertigen.

Baudelaire. “Harmonie du soir”