José Manuel BROTO
el perfume
DIMENSIONS: 162 x 130 cm.
TÈCNICA: oli sobre tela
“Pensava que l’olfacte podia experimentar plaers igual que els de l’oïda i els de la vista, atès que cada sentit era capaç de percebre, per raó d’una disposició natural i d’una cultura erudita, impressions noves, multiplicar-les, coordinar-les i compondre aquell tot que constitueix una obra…
Si ningú no pot distingir, sense una intuïció particular, desenvolupada mitjançant l’estudi, un quadre d’un gran mestre d’una pintura dolenta, una melodia de Beethoven d’una de Clapisson, ningú no pot tampoc, sense una iniciació prèvia, evitar confondre de bell antuvi una aroma creada per un artista autèntic d’una mescla confusa fabricada per un industrial per a la venda de botigues i basars…
Els perfums no provenen gairebé mai de les flors de les quals porten el nom: l’artista que gosés obtenir els seus elements únicament de la natura, tan sols produiria una obra bastarda, sense autenticitat ni estil, perquè l’essència obtinguda per destil•lació de les flors només tindria una analogia molt llunyana i molt vulgar amb l’aroma de la flor viva, que expandeix els efluvis a la planta mateix…
En perfumeria, l’artista completa l’olor inicial de la natura, l’aroma de la qual talla i munta, de la mateixa manera que un joier depura les aigües d’una pedra preciosa i la realça.
A poc a poc, els arcans d’aquest art, el més ignorant de tots, s’havien obert davant seu. Ara desxifrava aquest llenguatge variat, tant insinuant com el de la literatura, aquest estil d’una concisió inaudita sota una aparença imprecisa i vaga. Per a això, havia hagut de treballar la gramàtica, comprendre la sintaxi de les olors i conèixer perfectament les regles que els regeixen i, després d’això, comparar les obres dels mestres.”
Text extret i traduït del llibre de J.K. Huysmans A Rebours
Exposicions
Abril - Juny 1998- essències3