Podríem definir el perfum com quelcom eteri, perceptible només per un dels nostres sentits: l’olfacte.
Quan en percebem l’aroma és impossible veure’l, sentir-lo, tocar-lo o tastar-lo. Tanmateix els seus efluvis ens transporten a allò que hem tocat, vist, sentit i tastat.
Aquí és on radica el seu gran misteri ja que és quelcom abstracte que concreta sensacions que no podríem reviure d’altra manera.
Aquest element tan subtil és doncs difícil de representar plàsticament.
En aquesta taula ho he pretès fer condensant l’element vegetal (matèria prima del perfum) en una vella campana de vidre que ahir guardava fulles seques i que ara, en una perfecta simbiosi, condensa aromes, frescor, records, passat i present.