Producció de fum o de vapors olorosos obtinguts en cremar resines (encens, gàlban, làudan, estírax), fustes oloroses (cedre, sàndal, agar de les Índies), pols de plantes aromàtiques (farigola, llorer, clau) o aigües d’olor i perfums compostos. La funció més antiga de la fumigació era religiosa i sagrada. Estava relacionada amb el cel i els déus. Des de l’Antiguitat fins al Segle de les llums, les fumigacions van ser una arma contra els contagis i les grans epidèmies. Però la importància del sagrat i del terapèutic no ha de minimitzar la utilització profana de les fumigacions. Al llarg de la història, aquestes han acompanyat l’home, no només per emmascarar les males olors, sinó també per a gaudir-ne amb els sentits i per contribuir al decorat de les festes. Els nostres purificadors d’aire, sticks i ambientadors són els hereus directes de els perfumadors i peveters.

Text del Dictionnaire du langage parfumé
Editions Quarante Huit Publicité