De què fa olor el temps?
L’olor, la vellesa, la ruïna i la mort.

“L’olor de Freedman Home, no l’oblidaré mai, encara la puc mastegar. Ha estat, sens dubte, el projecte més dur en què mai he treballat”, la directora d’aquella institució que paradoxalment es deia No longuer empty assentí, com si també tingués aquella olor encallada a la gola; després va parlar de la moqueta i dels trastos vells.

Dos dies abans, quan encara estava treballant a l’edifici, havia preguntat: “La gent gran, fa olor de vell perquè estan en llocs vells o aquest lloc fa olor de vell perquè era ple de gent gran?” Laura, la meva desinteressada assistent i cuirassa enfront dels fantasmes, féu un sospir, mirà al seu voltant i es concentrà de nou en el pinzell, la cola de conill i el greix.

Linarejos Moreno