Color taronja vital i concupiscent, àcid i atractiu com un bolet venenós. Vaig trobar el to com a reacció al blau del fons. I el que brolla tanta vida o recorda a l’oxigen en l’altura dels cims no fa sinó precisar el seu aspecte arxifals, amb aquesta zona blanca d’infecció que correspon a la meva part d’home.

Respecte a la meva part de pintor, ja he deixat enrere les coses que es poden expressar amb paraules i somio amb mirar darrera de l’objecte pintat. El quadre té vocació de pela, com un petit crani de la mida d’un puny que brilla un moment i cau amb un riure taronja.

A què fa olor el color d’una paraula buida?

Lluis Candaudap
Barcelona, 16 d’abril de 1997