nimfees clòniques
oxidades
plastificades
esterilitzades
dissecades
virtuals
metàl·liques

nimfees antimonetianas

Luís Gordillo

Mai no he entès per què el ventall de perfums disponibles al mercat insisteix repetidament en la mateixa sensació: la sensació del que és agradable. Agradable, plaent, luxós, sedós, encisador, oriental…, tot ens porta a la nit d’abandonament i de passió, als deliris i “rêveries” d’una adolescent en un internat de monges.
Imagineu per un moment que us passa un senyor pel costat i fa una intensa olor de terra tot just mullada per la pluja, o que passa una senyora ja gran i fa olor de gespa acabada de tallar; o que passa una noia jove, que acaba d’abandonar l’adolescència, i deixa un intens rastre d’olor de tinta, de la dels antics col·legis. Hi ha un camp extensíssim, gairebé infinit, de perfums per proposar als fabricants i comerciants.
Sempre he pensat que els perfums a l’ús són carrinclons, repetitius, monòtons: qualsevol dona perfumada fa olor només …de perfum. No hi ha tall, ni violència, ni aventura. No hi ha una ruptura amb la realitat on endinsar-se i embogir en la recerca de l’”altre”. I és tan fàcil! N’hi ha prou amb olorar la vida i envasar-la.
Em direu que cal distingir entre olors i perfums. Jo proposaria, però, que igual que en la pintura, la literatura, etc. -gran part del desenvolupament històric de les quals consisteix a assimilar aspectes trivials i quotidians i fer-los bells-, en l’àmbit dels perfums es tractaria d’elevar les olors a la categoria de perfums.
No només tindríem l’olor de terra mullada, o d’herba acabada de tallar, o de tinta d’antic col·legi, sinó que hi hauria també l’olor de serradora, de fulles de pollancre que es produeixen a la vora del riu, de crustacis, de roba vella gelosament guardada, de missa, de llibre acabat de comprar, de pintura a l’oli, d’aiguarràs, de fumaroles hivernals de llogarets perduts, etc., etc., mil etcèteres.

Hi ha tantes olors!
I si anem més enllà i ens endinsem en la realitat, trobarem olors més dures, més compromeses, com drogues prohibides, que potser només són exhibibles en situacions excepcionals.

Els creadors de perfums haurien de rastrejar el camp infinit de la realitat i, més i tot, aventurar-se en el terreny del mal.