Tots els meus altres cossos, creats digitalment a partir de fotografies de la meva pròpia pell, pretenen plantejar a l’espectador el dubte de si aquests organismes, a mig camí entre cos i objecte, podrien existir en una època de tants avanços de la ciència, en general, i en la genètica, en particular. Tot i que cadascun d’ells té vocació de forma oberta, cada un té per a mi alguna referència concreta.
En aquest caso vaig pretendre crear un cos de l’era dels aliments transgènics que suggerís una fruita.
Una fruita de pell i carn humana podria ser una barreja de molts olors perquè cada fruita té un olor característic i també cada esser humà. Però aquesta fruita fa olor a cos humà i aquest és un olor que, a l’actualitat, requereix acostar-se molt per a percebre’l bé i diferenciar un dels altres. I no és fàcil acostar-se a una fruita per a veure de prop cadascun dels pels i dels porus de la pell.

Mario de Ayguavives