La primera vegada que vaig sentir parlar de colección olorVISUAL em va despertar molta curiositat, en part per tractar-se d’una molt particular pauta per a conduir una col·lecció però també perquè m’havien comentat que la idea d’olor present en les obres no era res evident i que partien de l’especial relació que l’Ernesto, col·leccionista, té amb aquest sentit donada la seva professió de perfumista.

Quan vaig començar a buscar models d’arquitectures distintes per ampliar la sèrie de pintures negres que venia fent dels museus es va presentar l’oportunitat de conèixer una preciosa Masia Catalana.

És cert que l’impuls que em va portar a realitzar aquesta feina està molt vinculat a la seva situació constructiva, no només del seu model històric però també per la seva perspectiva tan particular, així com pel diàleg entre la intel·ligència racional de les línies arquitectòniques en contrast a l’ordre orgànic de la natura. Però durant el procés de pintura del treball, no he pogut deixar de pensar en quins serien els vincles olorosos que un entaularia amb l’obra: seria la matèria negra i brillant que cobreix gairebé tota l’obra? Serien aquests petits fils de fotografia que conformen el dibuix de la casa i els seus jardins? O fins i tot, serà que es tracta d’una obra que busca en certa mesura l’essència de la imatge representada, ens podem posar a pensar en una olor primitiva que rescati les experiències viscudes en aquest espai?

Crec que a aquestes preguntes li toquen solament a l’espectador respondre-les.

Marlon de  Azambuja