El meu nas es rodó i gruixut. Potser té 4 cm. més de gruix i 2 cm. de llarg. A excepció del meu pare i del meu germà, no he conegut a ningú amb semblant nas. A part del seu grossor tota ella és normal, es troba en el centre de la cara i té dos orificis que serveixen per a olorar i respirar.

Quin era la primera olor que percebem? Quin va ser la primera olor que va registrar la meva memòria d’olors a través dels orificis del meu nas? Probablement l’olor de la meva mare m’agradava, com el del menjar calent i la beguda. Una mica més tard s’afegien olors de veles apagades, de l’aire escalfat de la calefacció central i l’olor de les pilotes de futbol de cuir.

Encara avui, el record que tinc de l’olor a paper i pols de la meva carpeta d’escola em produeix una sensació de malestar. Quina olor estranya tenien els guants de llana xopats després d’una batalla de boles de neu. Deliciós l’olor de la roba de la meva primera promesa.

El temps passa igual que les olors. Quin serà l’últim que sentiré? Quin sentiré després?

11.10.01