Hi ha una cara silenciosa però en lleu moviment, els ulls tancats, respirant i espirant. Les olors es tornen tan intenses que em distreuen de l’exercici. Hi ha una olor d’encens de sàndal i noto la meva aixella una mica tensa. Un moment de pau, ni un sol so a la sala de meditació, el caos a l’exterior de les seves vores. Igual que la ciutat que mai dorm, o que la teva ment, la ment que és una construcció més gran que el que una ciutat pugui arribar a ser mai. Sóc testimoni de tot això i a la vegada deixo que flueixi. Estic aquí. Estic en pau.

La ment pot estar en equilibri o no, no ho pots veure. Tampoc pots veure la ciutat però sí les seves llums, capturades. El temps d’exposició fou tan llarg que la meva respiració va quedar “registrada” a la pel·lícula. Com una performance feta amb l’instrument més mínim però també el més essencial que existeix al món: la respiració i, per tant l’olfacte, ja que tots dos estan indissolublement units. Mentre revelava el negatiu podia olorar la fragància de romaní i el sopar que estaven cuinant els nostres veïns. Em vaig sentir sola, ja que no vaig tenir companyia per sopar aquella nit.

Nanna Hánninen

Hay una cara silenciosa pero en leve movimiento, los ojos cerrados, respirando y espirando. Los olores se tornan tan intensos que me distraen del ejercicio. Hay un olor a incienso de sándalo y noto mi axila un poco tensionada. Un momento de paz, ni un solo sonido en la sala de meditación, el caos fuera de sus bordes. Al igual que la ciudad que nunca duerme, o que tu mente, la mente que es una construcción más grande que lo que una ciudad pueda llegar a ser jamás. Soy testigo de todo ello y a la vez dejo que fluya. Estoy aquí. Estoy en paz.

La mente puede estar en equilibrio o no, no lo puedes ver. Tampoco puedes ver la ciudad pero sí sus luces, capturadas. El tiempo de exposición fue tan largo que mi respiración quedó “registrada” en la película. Como una “performance” hecha con el instrumento más mínimo pero también el más esencial que existe en el mundo: la respiración y, por ende el olfato, ya que ambos están indisolublemente unidos. Mientras exponía el negativo podía oler la fragancia del romero y la cena que estaban cocinando nuestros vecinos. Me sentí sola, ya que no tuve compañía para cenar esa noche.

Nanna Hänninen

L’olor de la terra mullada quan els bulbs són plantats en la tardor, l’espera al llarg del dur hivern, i la recompensa quan finalment el rei dels lliris comença a florir.

Un passeig pel jardí de nit quan els lliris sembla que llancen la seva fragància a l’aire i el perfum és més poderós. Ni una imatge -ni una pintura- poden descriure això. Una imatge és una reconstrucció i una modificació del real: un rastre de l’evidència en la forma d’una fotografia, i una insinuació dels pensaments en la forma de pintura estesa sobre aquella.

Nanna Hänninen